De calfaments de cap i altres monstres

A mi sempre m'agrada consultar un diccionari fiable a l'hora de saber el significat de paraules complexes però a la volta quotidianes. Pense que eixes són les més difícils de comprendre, estem tan acostumats a utilitzar-les que quan ens parem per veure realment el que signifiquen potser ens adonem que no les emprem com deuríem. Aquestes paraules de la realitat del dia a dia s'han adaptat al nostre vocabulari, a la nostra llengua, al nostre parlar particular o "suahili" personal sense que nosaltres mostrem un mínim d'interés per adonar-nos realment el que volen dir.

Per una altra banda, els milers de calfaments de cap que cadascú té quan està sol fan que ens qüestionem coses absurdes i d'altres ben interessants. Ja es diu que la ment no descansa ni quan estem dormint. Personalment, hi ha voltes que li he d'enviar un missatge d'alerta al "senyor de dalt" perquè pare de fer centrifugats perquè és una cosa "massa"; sobretot quan el meu cap toca el coixí per a entrar en la fase REM i tot això.

Tornant al fil de la qüestió, el vocable que hui ocupa protagonisme és el següent, decepció.

Segons el diccionari de la Real Academia Española de la

Lengua:

decepción.

(Del lat. deceptĭo, -ōnis).

1. f. Pesar causado por un desengaño.

2. f. engaño (‖ falta de verdad).

A partir d'aquesta definició i enllaçant amb el tema de les escalfades varies de cap que he tingut, he arribat a la conclusió que aquesta paraula, a banda de tindre dos significats també té diferents graus. És a dir, a l'igual dels tornados o twisters (per als cinèfils) hi ha una escala per a mesurar-la segons el seu context, actors que intervenen i altres observacions (deixem sempre aquesta casella oberta, com els precs i preguntes als ordres de les reunions). Així doncs, la detalle a continuació:

Grau 1: És un tipus de decepció que al cap i a la fi no afecta al funcionament de la societat en general i molt menys a la situació personal. És simple i el seu efecte sols dura una vesprada com a molt. Exemple: Que Rosa no guanyara Eurovisión aquell any que estàvem tots tan involucrats (almenys televisivament).

Grau 2: Aquest tipus és una mica més complexe, ja que des d'un primer moment saps que la probabilitat que aparega és elevada, saps que la decepció pot aparéixer en qualsevol moment, així i tot es confia en eixe menor percentatge. Al final es dona la situació. Exemple: T'enrotlles durant una bona temporada amb una persona que saps que no et convé, que va a fer-te mal, que no estarà a l'altura de les circumstàncies, i penses "tira va, a mi no em té perquè passar", quan li ha passat a TOTES les persones que han estat amb ella. I just quan tu comences a sentir "alguna cosa" per aquesta, PÈM! ahí va!

Grau 3: La cosa ja va posant-se més seria, aquest tipus de decepció apareix de sobte, no te l'esperes, i és com si et tiraren una poalada d'aigua a la cara sense estar preparat/da. Quan l'experimentes potser tardes una vesprada o més en reaccionar. Aquesta solen provocar-la persones pròximes a tu a les quals tens molta estima. Exemple: el teu nuvi porta posan-te els "cuernacos" (banyes o com vulgau dir-ho) amb la teua millor amiga, cosina, o amiga de quadrilla sense més.

Grau 4: Aquest és més fotut perquè ve per partida doble. Et deceben una volta, tu perdones i et tornen a fer la mateixa jugada. Decepció x 2. I allò més graciós de tot és que la segona volta tornes a estar igual de mal que la primera, realment "de palos no s'ensenya u"! Exemple: Eixa persona, la mateixa del grau 2, et torna a fer una jugada de les seues, i tu estàs FATAL, però més perquè has tornat a caure i no l'has enviada a fer la mà (parlant clar) que perquè s'haja comportat pel que és, un autèntic/a "gilipoyas", torracollons o tot el que vulgau dir.

Espere que us siga d'utilitat aquesta classificació i per descomptat, si creieu convenient afegir o modificar algun aspecte, no dubteu en fer-m'ho saber. Del segon significat de la paraula en parlaré més avant, segur. Merci.

* Foto: Just després d'una decepció de grau 3.