Enquesta online per a tots els Valldalbaidins

Hola amics i amigues,

Estic fent un treball final de màster en el que vull analitzar com ens comportem a les xarxes socials, especialment els originaris de la Vall d'Albaida.

És per això que us demane que feu click al següent link i contesteu a l'enquesta online.

https://spreadsheets.google.com/spreadsheet/viewform?formkey=dFhRbm9mT2VnRmMwTGpuR0hCTllPMWc6MQ

No es registren dades personals.

Gràcies per participar en aquest projecte tan important per a mi.

P.d.: us agraeixc la redifusió. SOLS GENT DE LA VALL D'ALBAIDA.

La bellesa de la nostra comarca present al certamen de Miss España

Hui es celebra la gal·la de Miss España a Toledo, l'escenari que s'ha habilitat a la plaça de l'Ajuntament de la localitat acollirà a 52 joves que representant a diverses províncies del país competiran per endur-se el títol de bellesa amb més renom a nivell nacional. Tot açò no seria notícia en aquest portal si no fos perquè la representant de València pertany a la nostra comarca.

Sara Otero va nàixer a Benigànim un 25 de gener de 1991. Després de cursar primer d'E.S.O, junt amb la seua família es va traslladar a València encara que a dia de hui continua mantenint les seues amistats al poble. Ella és exemple de que bellesa i intel·ligència poden anar unides, estudia a la Universitat Politècnica de València Enginyeria Industrial en l'especialitat de mecànica.

Des del passat dissabte es troba a Toledo preparant tot el que vorem aquesta nit a través d'Antena 3 Televisió. Durant aquesta setmana ha rebut classes d'estilisme i passarel·la, ha assajat les coreografies però també li ha donat temps per fer alguna visita cultural.

L'única manera de posar-se en contacte amb ella és mitjançant el telèfon i en un horari restringit, ja que hui és un dia en el que no hi ha descans. Entrevistes amb el jurat, perruqueria, últims retocs, tot ha d'estar a punt per a aquesta nit.

Despenja el telèfon, sona una veu femenina que no pot amagar eixe accent "beniganí" que delata els seus orígens. Amb un to calmat, pròxim, que dóna la sensació de que estàs parlant amb una amiga teua, Sara respon a les preguntes que se li fan amb una naturalitat digna del que representa, la més guapa de València.

Pregunta. Hui representes en bellesa la teua província, però, com has arribat fins a ací?

Resposta. Em vaig presentar a SuperModelo (programa de models de Cuatro) en 2007 sense dir res a ningú, vaig arribar fins la final de Madrid. Després també ho vaig fer en càstings del centre comercial MN4, el delegat de Miss València em va vore i em va oferir presentar-me com a candidata per a representar a la província. En 2008 vaig ser segona dama d'honor de Miss València representant a la discoteca Banana's.
Ja en 2009, se'm va tornar a oferir la candidatura i després de varies gal·les vaig guanyar. El passat Març era proclamada com a candidata a Miss València en el certamen nacional en la discoteca Pachà de València.

P. Tu estudies i ara eres model també, quin camí professional t'agradaria fer?

R. Des d'un principi he tingut clar que anava a estudiar una carrera universitària, que volia formar-me. No tenia res clar, m'agradava l'arquitectura i l'econonomia, per això vaig elegir l'enginyeria industrial, recull les dues rames.
La meua carrera com a model és per a desconnectar de la vida quotidiana, és com un hobbie, encara que si sorgeix alguna cosa en aquest aspecte no descar-te fer-la. Últimament he estat presentant les gal·les de la nova elecció de Miss València i la veritat és que el periodisme també m'agrada, potser en un futur em matricule en esta especialitat.

P. Esta nit, és "la gran nit", com et trobes?

R. Estic tranquil·la, supose que després estaré més nerviosa. Ara estic esperant a que em facen l'entrevista personal els membres del jurat. És un dels moments més decisius de l'elecció final. Estàs tu i el jurat, ningú més i has de contestar a allò que et diguen, ells d'aquesta manera veuen com parles, com actues...el teu saber estar. Però jo ho considere un dels meus punts forts.

P. Què és el que vorem aquesta nit?

R. Desfilarem les 52 candidates en bikini i a partir d'aquest moment es farà un "Top 15" amb les millors, les quals desfilaran amb el seu "trage de nit". Abans totes portaven el mateix vestit. D'aquesta segona desfilada es farà una segona selecció amb 6 candidates a les quals se'ls farà una pregunta que es decidirà a "bolleta" dintre d'una urna, com al certamen de Miss Universo. Les preguntes que poden eixir són de caràcter personal com "Quines qualitats destacaries de tu mateixa?" o "Quins són els teus defectes?".

P. Has comptat amb algun dissenyador valencià per a aquesta nit?

R. Si, els vestits me'ls ha cedit la dissenyadora valenciana Amparo Jordà. És una de les persones que millor m'ha tractat durant el meu regnat. Me'ls ha ajustat a la meua talla i són molt femenins.

P. Com és la relació amb les altres candidates?

R. La relació és bona, està clar que en unes tens més contacte que en altres perquè som moltes. Ara és un poc més difícil, perquè es nota la tensió, estem totes més sensibles.

P. Com és viure des de dins un certamen tan polèmic?

R. Jo he de dir que tots eixos rumors que s'han dit són mentida. Ens tracten genial, tant els professors com els altres membres de l'organització, el menjar és exquisit, tots els dies hi ha buffet lliure i cadascuna agafa el que vol, hi han uns pastissos... A més, no he sentit ninguna proposició rara ni res de res. Això era una de les coses que més em preocupava però he descobert que és un certamen molt ben organitzat.

P. Tens alguna "quiniela" per a aquesta nit?

R. No vaig a dir noms, si que hi ha alguna xica que pot guanyar encara que això mai es sap ja que et pot sorprendre perquè pot ser molt bona desfilant i després en l'entrevista no saber parlar, o al contrari. Sols demane que el resultat em semble just.


Sara Otero esta nit serà el reflexe de la bellesa valenciana, des de Valldalbaidahoy.es li desitgem molta sort, el nostre vot el té guanyat.

El “run-run” de mi corazón

Us adjunte un dels meus últims articles d'opinió periodística, per al meu gust no és suficientment extens però tenia limitades les paraules, el tema dóna per a molt, hi ha molta tela que filar. Espere que us agrade... malgrat que estiga en castellà, però l'única que em deixa fer-li els treballs en valencià és la de Premsa a Internet.

El “te quiero” ha perdido su valor por completo. Esa pareja de vocablos que tanto nos gusta escuchar por parte de nuestros seres más queridos, ya no son lo que eran. En los años cincuenta el cine de Hollywood nos mostró las maneras y situaciones más románticas, sinceras y bonitas (porqué no) de pronunciarlas. Pero hoy ya no es lo mismo.

Hay parejas que cuando llevan una semana de relación ya lo están propagando a los cuatro vientos y son ajenos a otras cosas más importantes de su pareja como por ejemplo, que es un maniático depresivo, una jugadora acérrima a las tragaperras, un obsesivo compulsivo, una adicta a las sustancias psicotrópicas o que simplemente tiene alergia a los ácaros. Pero no importa, porque están enamorados y se quieren. En televisión presenciamos escenas en las cuales los concursantes de los “realitys” se quieren “a rabiar” habiendo convivido durante a penas un mes, luego pasan las semanas y protagonizan escenas en los programas de corazón en las que se “tiran de los pelos” y se dicen las barbaridades más grandes habidas y por haber. Dicen que del amor al odio hay un paso, por eso no entiendo como se pronuncian estas palabras tan “a la ligera”. Una cosa es sentir aprecio, eso sí que se consigue con poco, a veces basta con una sonrisa. Pero un “te quiero” es algo importante, se le dice a una madre o a un padre, porque llevan toda la vida luchando para que no te falte de nada, y eres lo que eres gracias a ellos, aunque siempre hay casos en los que no merecen ni citarlos en el documento nacional de identidad.

En una pareja, está claro que el amor es diferente al fraternal, pero hablamos de algo consolidado, que los dos se conocen mutuamente como “si se hubiesen parido” hablando en plata. De todas formas nunca se conoce a alguien completamente y siempre acaba sorprendiéndote. Hay una teoría que dice que a partir del cuarto mes juntos ya podemos hablar de ese sentimiento y se empieza realmente a querer a esa persona tan especial que ocupa el 80% de tus pensamientos diarios.

En España se producen casi 333 divorcios por día, lo que supone miles de “te quieros” desperdiciados, olvidados o transformados en “te odios”. Debemos ser más cautelosos con su uso porque como dice el refrán “las cosas de Palacio van despacio”.

És precís actualitzar!

Últimament estic molt liada amb els treballs finals del Màster de l'Univers, i com des del mes de Març no actualitze, serà qüestió de fer-ho. Quan me n'he adonat he pensat : oh no! en Abril no vas posar res! així que us en dec una...

Ací us deixe un article que he escrit per a l'assignatura d'opinió periodística i del qual em senc prou satisfeta (a la profe li ha agradat... ;) )

SORT AMB LES PROVES FINALS A TOTS!!!

Con el dinero que gane me compraré un chalet

Una de las cosas que más me gusta hacer en mi tiempo libre es pasear. Durante el trayecto que recorro, a veces largo y otras corto, me tomo su tiempo para reflexionar. El otro día paseando por una playa de la que yo llamo mi tierra, es decir, Valencia, descubrí que a sus alrededores había un grupo de adosados inacabados. Miles de ladrillos colocados estratégicamente y unidos por cemento que daban forma a estructuras que esperaban ser el hogar de familias unipersonales, nucleares, monoparentales y de los miles de animalitos de compañía que nos gusta tener. Pensé en el porvenir de ese conjunto de viviendas, ya no se veía ni rastro de procesos de construcción. Estaban abandonados y habían pasado a formar parte de la arquitectura de la naturaleza desdibujando lo que podría ser un bonito paisaje lleno de dunas y de biodiversidad de la costa este de nuestro país.

Me vino en mente el famoso cuento de la lechera del fabulista griego Esopo (s.VI a.C.), aquella inocente joven que iba soñando despierta mientras repartía leche recién ordeñada. Durante su jornada laboral imaginaba todo lo que iba a hacer con el dinero de su mercancía, quería comprarse un vestido para que todas se muriesen de envidia y que el hijo del molinero le invitase a bailar, con tan mala suerte que el cubo de leche se cayó al suelo y todos sus planes se truncaron.

Lecheros también han sido los constructores que aprovecharon el “boom” inmobiliario para poner en marcha la edificación de miles de inmuebles que se han quedado debido a la crisis económica sin nadie que los compre e incluso algunos por terminar como los que yo observé. También lo han sido las personas que se hipotecaron hasta “las cejas” y ahora han de pagar tales cantidades que no pueden afrontar. A veces, las mismas fábulas se entremezclan entre ellas dando lugar a la creación de híbridos de estas, la Cenicienta podría ser una buena candidata para acabar este cuento con un “y vivieron felices y comieron perdices”.

De calfaments de cap i altres monstres

A mi sempre m'agrada consultar un diccionari fiable a l'hora de saber el significat de paraules complexes però a la volta quotidianes. Pense que eixes són les més difícils de comprendre, estem tan acostumats a utilitzar-les que quan ens parem per veure realment el que signifiquen potser ens adonem que no les emprem com deuríem. Aquestes paraules de la realitat del dia a dia s'han adaptat al nostre vocabulari, a la nostra llengua, al nostre parlar particular o "suahili" personal sense que nosaltres mostrem un mínim d'interés per adonar-nos realment el que volen dir.

Per una altra banda, els milers de calfaments de cap que cadascú té quan està sol fan que ens qüestionem coses absurdes i d'altres ben interessants. Ja es diu que la ment no descansa ni quan estem dormint. Personalment, hi ha voltes que li he d'enviar un missatge d'alerta al "senyor de dalt" perquè pare de fer centrifugats perquè és una cosa "massa"; sobretot quan el meu cap toca el coixí per a entrar en la fase REM i tot això.

Tornant al fil de la qüestió, el vocable que hui ocupa protagonisme és el següent, decepció.

Segons el diccionari de la Real Academia Española de la

Lengua:

decepción.

(Del lat. deceptĭo, -ōnis).

1. f. Pesar causado por un desengaño.

2. f. engaño (‖ falta de verdad).

A partir d'aquesta definició i enllaçant amb el tema de les escalfades varies de cap que he tingut, he arribat a la conclusió que aquesta paraula, a banda de tindre dos significats també té diferents graus. És a dir, a l'igual dels tornados o twisters (per als cinèfils) hi ha una escala per a mesurar-la segons el seu context, actors que intervenen i altres observacions (deixem sempre aquesta casella oberta, com els precs i preguntes als ordres de les reunions). Així doncs, la detalle a continuació:

Grau 1: És un tipus de decepció que al cap i a la fi no afecta al funcionament de la societat en general i molt menys a la situació personal. És simple i el seu efecte sols dura una vesprada com a molt. Exemple: Que Rosa no guanyara Eurovisión aquell any que estàvem tots tan involucrats (almenys televisivament).

Grau 2: Aquest tipus és una mica més complexe, ja que des d'un primer moment saps que la probabilitat que aparega és elevada, saps que la decepció pot aparéixer en qualsevol moment, així i tot es confia en eixe menor percentatge. Al final es dona la situació. Exemple: T'enrotlles durant una bona temporada amb una persona que saps que no et convé, que va a fer-te mal, que no estarà a l'altura de les circumstàncies, i penses "tira va, a mi no em té perquè passar", quan li ha passat a TOTES les persones que han estat amb ella. I just quan tu comences a sentir "alguna cosa" per aquesta, PÈM! ahí va!

Grau 3: La cosa ja va posant-se més seria, aquest tipus de decepció apareix de sobte, no te l'esperes, i és com si et tiraren una poalada d'aigua a la cara sense estar preparat/da. Quan l'experimentes potser tardes una vesprada o més en reaccionar. Aquesta solen provocar-la persones pròximes a tu a les quals tens molta estima. Exemple: el teu nuvi porta posan-te els "cuernacos" (banyes o com vulgau dir-ho) amb la teua millor amiga, cosina, o amiga de quadrilla sense més.

Grau 4: Aquest és més fotut perquè ve per partida doble. Et deceben una volta, tu perdones i et tornen a fer la mateixa jugada. Decepció x 2. I allò més graciós de tot és que la segona volta tornes a estar igual de mal que la primera, realment "de palos no s'ensenya u"! Exemple: Eixa persona, la mateixa del grau 2, et torna a fer una jugada de les seues, i tu estàs FATAL, però més perquè has tornat a caure i no l'has enviada a fer la mà (parlant clar) que perquè s'haja comportat pel que és, un autèntic/a "gilipoyas", torracollons o tot el que vulgau dir.

Espere que us siga d'utilitat aquesta classificació i per descomptat, si creieu convenient afegir o modificar algun aspecte, no dubteu en fer-m'ho saber. Del segon significat de la paraula en parlaré més avant, segur. Merci.

* Foto: Just després d'una decepció de grau 3.

MADRIZZ and you Drive me Crazy

Una gran dona un dia em va dir, "a tu el que et fa falta és canviar d'aires". Això vaig fer, "corto por lo sano" i me les "pire" a Madrid. Degut també a la situació del mercat laboral la millor opció era fer un Màster de l'Univers, com li diuen vulgarment. I

ací estic, al mig de l'Espanya vivint en un dels millors barris de la

capital (la Latina) i compartint pis amb dues perles que la vida m'ha posat al meu camí. Una, artista com ella soles, "con voz de sirena" que diuen els experts, intenta fer-se un lloc a la música i si pot ser a la ràdio, afició que ambdues compartim. L'altra, coneguda d'oïdes des que anava a l'escola, i que quan realment coincidirem al final de la Universitat, el feeling es va notar, jugavem al mateix equip, clar, és d'Ontinyent. Es troba formant-se per a ser una de les millors productores audiovisuals del n

ostre país, i ho aconseguirà.

Per altra banda, el meu "amor verdadero" ja fa dos anys quasi que està vivint ací, pel que no me'n venia a l'aventura, sabía que almenys tenia a algú. Osebio, que es convertirà en un prestigiós redactor de moda. Ell també ha sigut el meu padrí a l'hora de conéixer a gent, m'ha presentat als seus amics, els quals hui en dia també considere meus, alguns més que altres. Entre ells està "la Moni", una vasca ben parida, que com sempre dic, al final de la correguda serà una de les millors coses que m'emportaré de la meua estància a Mandrilia. Sense oblidar a Susi, que em fa la contra en l'estat de crazyness en el que a voltes estic immersa. Som Zipi i Zape, mai millor dit. Un nomenament especial també a Roberto, el qual deuria haver conegut durant la meua estància a l'EPSG, però el destí ha volgut que siga ací on ens trobem. Ell diu que és "valenciano de tercera porque no sabe hablar la lengua", encara que estiga ja empadronat ací, l'horxata i els fartons se li asomen alguna que altra v

egada.

Tornant al que estic fent per ací i deixant de banda el meu "estrellato" local, estudie el Postgrau de periodisme a la Universitat Complutense de Madrid, hi ha gent que no està molt contenta amb ell, però a mi em fan escriure a "muntó" que és el que jo volia. A banda d'això, també n'estic fent un en "mariconeo", perque és el que em rodeja les 24 hores del dia i m'encanta. Per a pal.liar la meua absència per terres valencianes també un de Facebook, "anganxaeta estic".

El 13 d'Octubre de 2009 començava la meua història madrilenya, deixava al darrera un estiu... meravellós, plé d'amistats, rises, treball i en definitiva felicitat. El destí va fer que la meua estació de l'any preferida començara un poc abans, donant-me l'oportunita

t de retrobar-me amb una de les persones que sempre he estimat i he tingut present. Per coses de la vida que diuen, no li havia dedicat el temps que ella es mereixia, però ara crec que ho estic fent dintre de les meues possibilitats. Jo li ho dic, que si fora home estaria "namoraeta" d'ella. Juntes hem superat una etapa que ens tenia a ambdues estancades i n'hem encetat una altra que pel que hi ha viscut, promet. Paola, també m'ha donat l'oportunitat de conéixer a altres persones que considere amistats a dia de hui. Totes eixes SENYORES que conviuen al Facebook dia a dia, que ens juntem al Defans, com les que van a fer-se el café o a caminar. Algunes d'elles tenien una visió de mi, al meu paréixer, equivocada, però crec que això ja està tot oblidat. He descobert certa compenetració fins al punt de dir-li a alguna "nena, estàs copiant-me els arxius o qué!".

Per altra banda, també estan les personalitats masculines, ben cert és que jo sempre he tingut afinitat amb el sexe contrari, culpem si volem a la meua educació en la que igual és d'amic un home que una dona. Amb algú, potser he intimat més, si, però no deixa de ser també "col.lega". Aquesta part m'ha portat problemes i inclús ha arribat a afectar a la meua cosina, cosa que no trobe correcte. La sort és que al tindre ja tots una edat, a poc a poc, el temps va posant a cadascú al seu lloc. Sóc de les que pensa que si et portes bé, al final sempre guanyes, no és la manera més ràpida però si la més segura. Tornant als homes, aquestos m'aporten eixa visió des de l'altre costat de la barrera i fan que la meua balança s'equilibre.

Segons vaig escrivint em dóna la sensació de que me n'he oblidat de qui eren els MEUS abans, però no és així, ells ho segueixen siguent. No els veig tant com voldria, però els que vertaderament valen la pena, crec que ens sincronitzem prou bé a l'hora de trobar un lloquet per a retrobar-nos entre viatges València-Madrid- València. El telèfon el faig roig parlant amb ells, hui mateixa m'he posat al dia amb dos d'elles. Ara a Falles faré un remix, de tota aquesta gent, la nova i els de sempre, m'encanta, estic il.lusionada.

Aquella gran dona amb tan sols unes hores compartides en les que he plorat i m'he rist m'ha fet veure la vida d'una altra manera. Des que la vaig conéixer he passat per situacions que ara mateixa ho pense i dic: "senyor! si jo abans hagués disparat el bazoka al moment!". Ella m'ha descobert el camí cap a eixe "saber estar" que malgrat que quede un poc prepotent, crec que tinc. Intente transmetre també eixa sabiduria a les meues noves i velles amistats.

Pense que de tots pots aprendre alguna cosa, inlcús del taxista que et porta de ta casa a l'estació d'autobusos. L'altre dia per exemple, me'n va tocar un que em parlava de la importància de fer esport hui en dia. Cadascuna de les persones que he nombrat explíci o implícitament en aquesta reflexió m'aporta la seua sabiduria particular, em fa créixer com a persona, i sobretot fa que cada volta que escolte paraules de la seua boca, per tontes que siguen, l'aprecie més.

A tot açò encara em queden molts desitjos per complir, de totes maneres "estamos trabajando en ello". Amb l'ajuda d'ells i elles, segur. Inclús dels que no estan ja.

L'Estrena

Després de moltes visites a diferents blogs, i sempre pensant que jo mai en tindría un, perque la constància no és un dels meus forts, no he pogut resistir-me més al ciberespai. Avui inagurem el nostre racó a la web, que es suma a d'altres parcel.les que ja tenim, com són el facebook, el hi5, el windows space...

Però ens quedava el Blog, i he de dir que la raó més forta, allò que ha dit, jo també vull participar, ha sigut el meu recent descobriment d'un blog ben interessant: http://blogairesvalldalbaidins.blogspot.com/

És un blog creat de la mateixa forma que jo he fet aquest, però té la particularitat de recollir tot o almenys quasitots ( o gran part) dels blogaires de la Vall d'Albaida, que per cert no n'he vist cap de Quatretonda, llevat dels amics del Buscarró, així és que jo, des de ma casa del Camí Serra, inicie avui una etapa bloggera en la que penjaré tot allò que se m'ocorrega.